La Colonia Romana de Barcino: Un Viaje por la Historia de Barcelona, Diapositivas de Arte Moderno

¡Descarga La Colonia Romana de Barcino: Un Viaje por la Historia de Barcelona y más Diapositivas en PDF de Arte Moderno solo en Docsity!

La colònia romana de

Bàrcino

Alumne: Pol Asensio Pahissa Assignatura: Lectura de la Imatge Artística NIU: 1600624 Data: 21/5/

Sumari del Treball: 1- Introducció, pàg 1. 2- L’emplaçament de la ciutat de Barcino:

• El Cardus Maximus, el Decumanus Maximus i el Fòrum, pàg 2. 3- Els edifics més importants de Barcino:
• El temple d’August, pàg 3 i 4
• Les Termes de Barcino, pàg 4 4- Les grans estructures romanes de Barcino.
• L’Aqüeducte de Barcino, pàg 4, 5 i 6
• La Necròpolis de Barcino, pàg 6 i 7 5- Els límits de la ciutat:
• Les muralles de Barcino, pàg 8 i 9 6- Conclusions del treball, pàg 10 7- Bibliografía i Webgrafía

L’emplaçament de la ciutat de Barcino: El Cardus , el Decumanos i el Fòrum En la ciutat romana, el fòrum representava el lloc més important de la urbe, a més de ser el lloc de reunió dels habitants d’aquesta. Al fòrum de la ciutat de Barcino s’hi podia trobar la confluència dels dos carres més importants de tota colònia romana: el Decumanus Maximus i el Cardus Maximus. Aquest fòrum englobava part dels carrers de la Llibreteria, de Salomó ben Adret i de la Freneria. Per tant, també s’hi troba sobre d’aquest fòrum el actual Palau de la Generalitat. Per altre banda, en el fòrum també s’hi podia trobar el temple d’August, el conegut com el fundador de la ciutat, que va ser construït paral·lelament a la fundació de la colònia, juntament amb els aqüeductes i les muralles. Pel que respecte als carrers principals, avui en día podem estudiar els seus recorreguts: L’antic Cardus naixia a la Porta Sinistra , on actualment s’hi troba la Plaça de l’Àngel i recorria gran part del actual carrer de la Llibreteria. El Cardus recorria de nord a sud la ciutat, fins arribar al seu final, amb la Porta Dextra , on se situa actualment el carrer del Call. El Decumanus , per la seva banda, recorria la ciutat d’oest a est, englobant els carrers coneguts avui en día com el carrer del Bisbe, el carrer de la Ciutat i del Regomir. El Decumanus , naixia a la Porta Praetoria, que estava situada a l’oest de la ciutat, i finalitzava el seu recorregut a la Porta Decumana , a l’est i que donava al mar.

Il·lustració: Plànols (reconstruits) de la fundació de la Colònia de Barcino, on destacaven la importància del Fòrum, aií com del Cardus i el Decumanus. Els edificis més importants. El Temple d’August El Temple d’August va ser juntament amb el fòrum romà un dels monuments importants de la colònia de Barcino. Va ser fundada paral·lelament a la construcció de la colònia, convertint-se d’aquesta forma en un dels monuments més antics de la ciutat. El Temple es va construir perque funcionés com a lloc de culte imperial per l’emperador August, la persona que va autoritzar la construcció de la colònia. Amb la decadència de l’Imperi Romà i la posterior caiguda d’aquest en el any 452, no se li va trobar cap altre ús a aquest temple, i es va decidir enderrocar-lo. Tot i això, al s. XIX, amb la construcció del Centre Excursionista de Catalunya, s’hi van trobar tres columnes que van passar a formar part del Museu d’Història de Barcelona. Il·lustració: Tres de les columnes que pertanyien al Temple d’August, situades actualment al Centre Excursionista de Catalunya, on es van trobar.

La seva principal funció era bàsica, transportar aigua als habitants de la recentment fundada colònia, aigua que provenia del riu Besós, i que era recollida en petites fonts al voltant del riu. Tot i que l’aqüeducte va estar en ús aproximadament nou segles, a partir del s.X, la importància d’aquest va disminuïr dràsticament, degut a la creació del innovador Rec Comtal, que va sustituir les funcions de l’aqüeducte. Des d’aleshores, aquest va quedar en segon plà, adoptant així una funció més decorativa i estètica. Il·lustració. Petita part del recorregut que realitzava el Rec Cotal, situat on avui en día està el Mercat del Born. Tot i que encara es conserven restes d’aquest aqüeducte, va resultar molt difícil saber el seu recorregut original. No va ser fins fa pocs anys, que es va dictaminar que l’aqüeducte passava per la Ciutat Vella de Barceona i recorria bona part del que avui en día es coneix com la Via Laietana. Més enllà, l’aqüeducte arribava on avui en día està situada la Plaça Vuit de Març, on justament hi trobem les poques restes que hi han d’aquest aqüeducte: els pilars que sustentaven part de la estructura.

Il·lustració: Dos dels pilars que sustentaven l’aqüeducte, situats a la Plaça del Vuit de Març. La Necròpolis de Barcino La Via Sepulcral romana, o el que es coneix com a la Necròpolis de Barcino i que es troba situada actualment a la Plaça Vila de Madrid, i és un dels elements romans estètics més importants de la Barcelona actual. Aquesta via connectava la colònia de Barcino amb la zona que avui en día es coneix com el Sarrià, i en ella es podien trobar (i encara es poden trobar) les tombes de diferents habitants de Barcino que pertanyien a les classes altes (Patricis). En ambdós costats de la Via, s’hi podien trobar diferents elements funeraris, com les pròpies tombes, que són conegudes amb el nom de Cupas y que tenen una forma semicircular. La Via Funerària va ser utilitzada a inicis de la fundació de la colònia de Barcino, i es va deixar de utilitzar a finals del s. III, amb l’arribada del cristianisme. Aquest abandonament va provocar que la Necròpolis acabés en desús, i amb el pas del temps, va quedar enterrada. Gràcies a això, les seves restes es van poder conservar de forma ideal. Il·lustració: Restes de la Necròpolis on es distingeixen les Cupas, i que avui en día s’hi poden visitar.

Il·lustració: Part de les restes de la Muralla de Barcino

Conclusions del treball Barcino, com ja s'ha comentat en l'introducció, es va convertir en una de les colònies romanes més importants, i posteriorment, es va convertir en una de les ciutats més pròsperes no de només Espanya, sinó del món. El fet de que encara es conservin parts de les primeres estructures que hi va haver a la ciutat, parla molt de la bona conservació que porta a terme la ciutat del seu passat. Aquestes estructures, aleshores, compleixen dues funcions molt importants a la ciutat: per una banda, compleixen una funció estètica i decorativa, i alhora, compleixen una funció didàctica, perquè ens ensenyen com era la vida romana de la colònia, l'organització de la ciutat, els orígens dels carrers actuals, etc. Bibliografia i Webgrafia

• meet.barcelona.cat/ca/descobreix-barcelona/la-ciutat-i-els-origens/historia/ barcino-romana
• ajuntament.barcelon.cat/museuhistoria/es/barcino-un-recorrido-por-la-bar celona-romana
• www.xtec.cat/sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/barcino.htm
• Sobrequés i Callicó, Jaume. Història de Barcelona. Barcelona, 2008. Random House Mondador.
• De Barcino a Barcinona (segles I – VIII) Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: MUHBA, 2001.
• Barcelona a l’antiguitat tardana: El cristianisme, els visigots i la ciutat. MUHBA. 14 juliol 2019.